Ets autònom o petit empresari i et paguen tard? Com reclamar i quina compensació pots rebre
La morositat afecta bona part de les PIME espanyoles, que sovint veuen compromesa la seva liquiditat per culpa dels impagaments
La meitat de les factures que emeten les petites i mitjanes empreses espanyoles es cobren fora dels terminis que marca la llei. Així ho apunten les últimes dades de la patronal Cepyme, que adverteix que aquesta situació perjudica especialment les companyies de dimensions més reduïdes, que tenen menys múscul per avançar diners i que poden acabar endeutant-se per culpa dels seus impagadors.
Antoni Cañete, president de PIMEC i de la Plataforma Contra la Morositat i vicepresident de les PIMES europees SME United, subratlla la rellevància d'una problemàtica que, segons recorda, va acabar amb una de cada 3 empreses i un de cada 3 llocs de treball durant la crisi del 2008.
"La dels pagaments és una de les croades més importants que tenim en l'àmbit econòmic."
Amb l'objectiu de posar-hi remei, el Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts una nova normativa que intentarà minimitzar la morositat imperant en alguns països de la Unió.
De moment, però, la legislació que s'aplica continua sent l'actualment vigent. Repassem què diu aquest marc legal i de quines eines disposen els empresaris o autònoms afectats a l'hora de poder reclamar aquells diners que els seus clients no els hagin pagat a temps.
Què diu la llei?
Els terminis de pagament de qualsevol operació comercial varien en funció de qui sigui el client. Actualment, tant la legislació espanyola com l'europea -en vigor des dels anys 2011 i 2010- estableixen que, quan el comprador és una administració pública, les factures s'han d'abonar en un màxim de 30 dies naturals des del moment en què es reben les mercaderies o serveis contractats.
En cas que qui rebi aquests béns o serveis sigui un client privat, en canvi, pot pagar, a tot tardar, en 60 dies. Si s'agrupen diverses factures d'un determinat període, la data que marcarà els terminis de pagament serà la meitat d'aquest període. Tampoc en aquest cas es podrà abonar el pagament més enllà dels 60 dies a partir d'aquesta data mitjana.
En qualsevol d'aquests casos, cap pacte entre les parts pot establir un termini superior al que marca la llei.
Quina és la realitat?
Segons Cepyme, a Catalunya, els pagaments pels productes o serveis que ofereixen els petits empresaris s'estan abonant en una mitjana de 74 dies, molt per sobre del mes o dos mesos màxims que marca la llei.
De fet, aquests incompliments fins i tot s'arriben a formalitzar: PIMEC alerta que un 62% dels contractes firmats a Espanya ja contemplen d'entrada terminis que estan per sobre del límit legal. Segons les seves dades, les empreses que paguen les factures més tard són les més grans i també l'administració pública.
Però la situació no és igual a tot el continent. Un informe de la Comissió Europea alerta de les enormes diferències que hi ha en el pagament de factures als diferents països comunitaris. A Dinamarca, per exemple, només una de cada 10 factures es paguen amb retard, mentre que a l'extrem oposat hi ha Romania, on es liquiden més tard del que tocaria 9 de cada 10 factures.
Segons Cañete, "on s'estan produint pitjors pagaments és en aquells països que no tenen un règim sancionador o no tenen cultura del pagament" i això, assegura, marca la diferència.
"Els països on les seves empreses triguen més a cobrar són menys viables i menys competitius."
Quins efectes té pagar tard?
Incomplir els terminis de pagament té conseqüències tant pels proveïdors com pels deutors.
Encara que no cobrin les seves factures a temps, els autònoms i empresaris han de liquidar igualment l'IVA corresponent als serveis que han prestat o els productes que han venut així que, a la pràctica, molts d'ells acaben avançant aquests diners de la seva butxaca.
A més, es mantenen les despeses corrents del negoci -com el personal, la infraestructura, la benzina, etc.- tant si et paguen com si no i, en moltes ocasions, l'empesa ha d'acabar anant al banc per finançar allò que no pot pagar amb els diners del seu client.
Pel que fa als deutors, en canvi, es poden deduir aquest IVA encara que no hagin pagat al proveïdor, i fins i tot els pot sortir a compte deure diners si fer-ho (com passa ara) els penalitza poc, com apunta Cañete.
"Si pagar tard et consta menys que finançar-te al banc, hi ha una perversió. Si no et passa res per no pagar al teu proveidor, endarrereixes el pagament i et finances gratis."
Cañete apunta que, en tot plegat, la posició de força que es tingui és clau i, segons ell, "les grans empreses es beneficien del marc actual vigent" perquè "com més petit ets, menys possibilitat de negociació tens i les condicions te les imposa l'altre".
"Les grans corporacions estan lluitant, com a lobbies, per continuar tenint avantatges en aquest tema. Perquè saben allò que s'hi juguen."
Només el 19% de les grans companyies paguen a temps, mentre que el 93% de les PIMES són puntuals a l'hora de pagar factures.
Com puc reclamar?
El primer que pot fer un autònom o petit empresari que es trobi en aquesta situació és intentar demanar els seus diners de manera amistosa, posant-se en contacte amb el client deutor.
Si aquesta via no dóna resultat, existeix un procediment anomenat "monitori", que consisteix a reclamar de manera judicial però àgil, ja que només es necessita la celebració d'una petita vista davant del jutge si el deutor s'oposa a la reclamació presentada.
Per últim, queda la via judicial més clàssica: presentar una denúncia als tribunals per exigir el pagament d'aquest deute. Un últim recurs, sovint feixuc, però del qual els afectats solen sortir victoriosos, segons Cañete.
"Si denuncies, guanyes."
Apunta, però, que la realitat és que molts autònoms o petits empresaris prefereixen no reclamar els seus diners per no enfrontar-se amb els seus clients, de qui sovint depenen bona part dels ingressos del seu negoci.
A més, tot plegat comporta invertir temps i diners fins que la justícia determina qui té raó. En qualsevol dels escenaris, els afectats poden decidir actuar pel esu compte o a través de plataformes empresarials o altres organismes que els puguin facilitar els tràmits.
Quina compensació puc rebre?
La llei estableix que, mentre no s'aboni una determinada factura, aquest deute genera uns interessos per compensar aquest retard a l'empresari o autònom que no cobra quan toca.
En concret, es preveu un interès del 8% que cal sumar al preu del diner que marqui, en aquell moment, el Banc Central Europeu. Ara mateix, doncs, els interessos serien del 12,5% (8% pel deute i 4,5% pels tipus d'interès vigents). Cañete creu que aquesta és una xifra considerable i destaca que això és important perquè, si fos massa baixa, ser morós sortiria massa a compte.
En cas que es dicti una sentència a favor del proveïdor, a més, el deutor s'hauria de fer càrrec del total del deute, dels interessos i de les costes que hagi pogut generar el procés judicial.
Hi ha sancions previstes?
A Espanya, la llei preveu un règim sancionador mínim en cas de morositat -només 40 euros extra per cada factura impagada- i tampoc no existeix un organisme públic que controli que els terminis es compleixin.
Cañete creu que la creació d'un ens amb aquest objectiu seria clau per fer que tots els incompliments es reclamessin d'ofici, sense necessitat que els perjudicats haguessin d'iniciar cap procediment pel seu compte.
"En no haver un règim sancionador ni una autoritat que ho contoli, si no pagues conforme a la llei, no et passa absolutament res. Aquest és el gran drama de la morositat."
De nou, també hi ha grans diferències en funció del país: a França, per exemple, qui pagui tard s'enfronta a multes de fins a 700.000 euros.
Què proposa Brussel·les?
En l'últim discurs sobre l'estat de la Unió del mes de setembre passat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar un paquet de mesures per combatre la morositat al conjunt de la Unió. És el que es coneix com a SME Relief Package, que contempla la creació d'un reglament específic sobre morositat.
Aquest nou marc legal rebaixaria els terminis per al sector privat i els equipararia als del sector públic, igualant-los a 30 dies per defecte, que serien ampliables als 60 actuals només en casos puntuals i si hi hagués un acord entre les parts. Una acceleració de pagaments que, per exemple, ja s'està aplicant a Holanda.
També es preveu obligar els Estats membres a constituir una autoritat que controli els impagaments i que pugui exigir el pagament dels interessos de demora sense que el perjudicat es vegi obligat a reclamar. Un pas que Cañete considera clau.
"És molt important regular que no es faci negoci amb les cadenes de pagament perquè, si no, et carregues l'economia."
Aquesta nova norma impulsada per la Comissió acaba de ser aprovada pel plenari de l'Eurocambra però, perquè entri en vigor, encara li cal superar l'aval del Consell Europeu. Això no passarà, molt probablement, fins després de les eleccions europees previstes pel proper 9 de juny.
