Dona la cara: Ricky Rubio reconeix el pecat que ha condemnat el Barça

El partit a cara o creu de la sèrie entre Barça i Olympiacos es va decidir als últims 10 minuts, després de l'empat a 40 amb què s'arriba al minut 30. Era un moment per operar amb precisió quirúrgica, com va fer el nord-americà dels atenencs McKissic, mentre que a les files locals es van començar a encadenar errors en atac i en defensa. Per Ricky Rubio, la causa del seu primer disgust en el seu retorn al Palau va ser no saber replicar el guió del segon partit:

"Crec que tinc un triple que surt de dins i ells anoten un 3+1. He de repassar el partit i veure-ho, perquè en calent es pensen moltes coses... Era posar-se tres punts per sobre o anar quatre per sota. Ha estat clau, i després hi ha petits detalls, però no hauríem d'haver arribat a aquest moment. Estàvem jugant a casa i havíem d'haver tingut un avantatge i mantenir-lo, com, per exemple, vam fer en el segon partit de la sèrie al Palau. I no ha estat així."

Un altre que va donar la cara va ser el capità Àlex Abrines. En el seu diagnòstic, el mallorquí, abatut i resignat, també va apuntar al moment clau de l'últim període:

"Hem fet un parell de faltes i un parell de pèrdues al darrer quart, i ells ens han castigat en la línia de 3 i amb petits parcials. Ho hem provat en un parell de tirs forçats, però ja era precipitat. Cal felicitar l'Olympiacos. Hem d'aprendre del que hem viscut, no podem fer res més... Estarem fotuts uns quants dies i quan vegem la final four des d'aquí estarem fotuts, però és el que toca. Queda la Lliga, que aquest any està fotuda i cal esforçar-se!"

Costa molt en aquests moments, però toca aixecar-nos. Ànims a totes i tots els culers i gràcies un cop més al Palau pel vostre suport incondicional 💙❤️‍🩹 pic.twitter.com/lbv2qyKubS

— Barça Basket (@FCBbasket) May 8, 2024

Mai ningú havia guanyat un cinquè "round" fora de casa. El Fenerbahçe de Jasikevicius havia acabat amb aquesta maledicció dues hores abans que també ho fes l'Olympiacos. Una nit complicada al vestidor del Palau.

Per si no n'hi hagués prou, mentre els jugadors culers miraven de digerir un cop tan dur, se sentien els crits de celebració dels membres de la delegació grega. Per a bé i per a mal, el pavelló blaugrana és una caixa de ressonància. S'ha d'encaixar amb esportivitat, com va ser.